Programari lliure, i programari propietari.
Programari Lliure:
Programari lliure o software lliure es refereix al programari que es pot distribuir, utilitzar i modificar lliurement.
En general, es pot dir que un programa és de distribució lliure ha de permetre aquestes quatre llibertats:
* La llibertat d'executar el programa per qualsevol propòsit (llibertat 0).
* La llibertat de veure com funciona el programa i adaptar-lo a les necessitats pròpies (llibertat 1). L'accés al codi font és un requisit.
* La llibertat de redistribuir còpies (llibertat 2)
* La llibertat de millorar el programa i de distribuir-lo de nou amb les millores realitzades, per tal que tota la comunitat se'n pugui beneficiar (llibertat 3). Igual que a la llibertat 1, l'accés al codi font és un requisit.
De fet, existeixen diverses definicions de programari lliure i diversos tipus de llicències per la seva distribució. Generalment, les principals variacions entre llicències solen ser els termes exactes i les condicions imposades en la redistribució de còpies modificades del programa. Cal dir que la majoria de llicències admeten que un programa lliure es pugui distribuir també comercialment (és a dir, pagant). En canvi, un programa que es distribueixi gratuïtament però sense codi no es sol considerar lliure. L'èmfasi del terme lliure és en la disponibilitat del codi i la possibilitat de modificar-lo.
Alguns dels exemples més coneguts de programari lliure són els sistemes operatius basats en Linux i BSD, els entorns gràfics KDE i Gnome, el navegador Mozilla i el Mozilla Firefox, l'aplicació ofimàtica OpenOffice i el programa de tractament de gràfics GIMP.
Programari Privatiu:
Si bé els diferents sinònims denoten principalment un mateix tipus de programari, cada terme pot emfatitzar un aspecte concret.
* Privatiu fa referència a les restriccions que implica sobre la llibertat de l'usuari.
* Propietari indica que una persona o empresa té drets exclusius en aquell programari per uns drets d'autor o patents, que permeten limitar legalment a unes terceres parts.
* No lliure és una designació per al programari d'acord amb les Directrius de programari lliure de Debian, aquestes també basades en la definició de codi obert de l'Open Source Initiative.
Defensa
Els defensors del programari privatiu acostumen a exposar els següents arguments:
* El programari privatiu, respecte el lliure, permet la simple retribució dels autors. La creació de programari és un procés costós i llarg, que amb el model lliure no permet rentabilitzar en la seva venta.
* Garanteix millor la protecció de les innovacions. El programari lliure permet la distribució i còpia de la integritat del codi, sense que hi hagi temps d'obtenir un avantatge competitiu associat al nou mètode o algorisme que s'hi implementa. Per a descobrir-ho, amb el programari privatiu és necessari un temps d'estudi i d'enginyeria inversa, que pot ser llarg i complex.
* El codi font no és accessible, per tant, les vulnerabilitats de seguretat són menys fàcils de trobar per als pirates informàtics.
4 Llibertats:
Les patents i el programari lliure
El programari lliure és el que permet als seus usuaris les 4 llibertats[3]:
1- usar-lo per a qualsevol fi
2- estudiar-lo per saber com funciona i com està fet, i adaptar-lo a les pròpies necessitats
3- redistribuir-lo a qui vulguem
4- millorar-lo i redistribuir les millores perquè serveixin a altri
La darrera llibertat permet que puguem, per exemple, col·laborar col·lectivament per traduir programes lliures al català. La 3 ens permet que ens puguem baixar els programes traduïts d'una rèplica de l'arxiu de Debian, de Softcatalà o d'un CD que acompanyi un diari o revista, i ajuda a evitar exclusions en la societat de la informació segons el poder adquisitiu. La 2 ens permet aprendre i ens dóna la confiança que tothom pot descobrir els errors o els paranys que puguin tenir els programes que utilitzem, una garantia de transparència imprescindible a mesura que el programari entra a tots els racons de la nostra societat, des de jocs de mòbils fins a sufragis electorals. La llibertat 1 ens permet aplicar les altres per obtenir beneficis pràctics d'aquest bé cultural sense sotmetre l'explotació dels programes a restriccions artificials.
